Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

possessió

f. [LC] [DR] Acció de posseir. Assegurar a algú la possessió dels seus béns. Estar en possessió d'alguna cosa. Prendre possessió d'un càrrec. Donar possessió.
f. [LC] [DR] La cosa posseïda. Les seves possessions de Cambrils.
f. [LC] [DR] Propietat rústica amb casa.
f. [LC] Territori que, situat fora de les fronteres d'un estat, li pertany per raons històriques. Les antigues possessions de Portugal a l'Àfrica.
f. [PS] [AN] Estat de trànsit o de deliri que es basa en la creença que esperits curatius o malèvols poden desplaçar la personalitat d'un individu i usar el seu cos com a residència temporal.
f. [FL] Relació semàntica establerta entre dos elements nominals segons la qual l'entitat denotada per un dels elements s'interpreta com a pertanyent o vinculada a l'entitat denotada per l'altre.
[FL] possessió alienable Possessió en què l'element posseït manté una relació temporal o no essencial amb el posseïdor.
[FL] possessió inalienable Possessió en què l'element posseït manté una relació permanent o necessària amb el posseïdor.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions